H I S T O R I A 003

A.E.


  • L'A.E. era una dona que tenia una opinió de tot, sabia de tot. Era una persona que deia les coses molt clares.

    Va viure la seva infància a un "reformatorio franquista de hijos de rojos". El seu pare i la seva mare van ser tancats a la presó i a ella i al seu germà els van separar. Ella va créixer sola, cantant el "cara el sol" cada dia fins que va ser adolescent. Allà és on va aprendre totes les "labores". I va ser en els brodats i les puntes de coixí on es va refugiar.

    Qui ens explica aquesta història és l'Anna, una amiga que ha volgut compartir amb el projecte les peces brodades de l’A.E. i la seva història. Ella la va conèixer quan ja era una dona jubilada que, tot i no ser família de sang, "sempre venia a tots els dinars familiars".

    I és que la iaia de l'Anna era veïna de l’A.E. a Mollet del Vallès. Quan va sortir del reformatori, va tornar a viure amb la seva mare que ja havia sortit de la presó. Ella venia d'haver estat "reformada" totalment i no s'entenien gaire. Quan es discutien, sortia corrent i la iaia de l'Anna, que també tenia dues filles, l'acollia. Era com si fos la seva neboda.

    Després l’A.E. va viure sola, no es va casar mai. Ella deia que s'havia enamorat una vegada, però que no va poder ser. Sempre deia: "Jo no necessito als homes per viure".

    Amb la seva mare van estar enfadades tota la vida. Quan estava a punt de morir, ingressada a l'hospital, li va trucar i li va dir: "si us plau A.E., vine" i li va demanar perdó i li va donar tots els seus anells i les seves arracades.

    El record de l'Anna és que l'A.E. era una "dona supermoderna, li agradava molt la cultura, estava assabentada de tot". Era una dona que amb 86 anys feia ioga i tenia whatsapp. Amb la mare i tieta de l'Anna cada dia es trucaven o s'enviaven la tipica foto d'un "gatito con flores" dient bon dia.

    Sempre ha sigut molt activa pels altres, amb molta consciència social.

    De nena va aprendre a brodar a un reformatori franquista, després va brodar per fer regals als seus coneguts i quan va ser més gran, va ensenyar voluntàriament a altra gent a brodar.

    La mort de l’A.E. el passat estiu de 2023 va venir just després d'un atac de cor que la va deixar molt afectada. Pocs dies més tard, la van trobar en una butaca descansant per sempre. “Potser no volia viure més amb aquell estat? El que està clar és que ella no volia dependre de ningú, i la seva sensació és que ja havia viscut tot el que havia de viure.”

  • A.E. era una mujer que tenía una opinión de todo, sabía de todo. Era una persona que decía las cosas muy claras.

    Vivió su infancia en un "reformatorio franquista para hijos de rojos". Su padre y su madre fueron encerrados en prisión y a ella y a su hermano los separaron. Ella creció sola, cantando "cara el sol" cada día hasta que fue adolescente. Allí es donde aprendió todas las "labores". Y fue en los bordados y los bolillos donde se refugió.

    Quién nos explica esta historia es Anna, una amiga que ha querido compartir con el proyecto las piezas bordadas de A.E. y su historia. Ella la conoció cuando ya era una mujer jubilada que, a pesar de no ser familia de sangre, "siempre venía a todas las comidas familiares".

    Y es que la abuela de Anna era vecina de la A.E. en Mollet del Vallès. Cuando salió del reformatorio, volvió a vivir con su madre que ya había salido de la prisión. Ella venía de haber sido "reformada" totalmente y no se entendían mucho. Cuando discutían, salía corriendo y la abuela de Anna, que también tenía dos hijas, lo acogía. Era cómo si fuera su sobrina.

    Después A.E. vivió sola, no se casó nunca. Ella decía que se había enamorado una vez, pero que no pudo ser. Siempre decía: "Yo no necesito a los hombres para vivir".

    Con su madre estuvieron enfadadas toda la vida. Cuando estaba a punto de morir, ingresada en el hospital, le llamó y le dijo: "por favor A.E., ven" y le pidió perdón y le dio todos sus anillos y sus pendientes.

    El recuerdo de Anna es que A.E. era una "mujer super moderna, le gustaba mucho la cultura, estaba al corriente de todo". Era una mujer que con 86 años hacía yoga y tenía whatsapp. Con la madre y la tía de Anna cada día se llamaban o se enviaban la típica foto de un "gatito con flores" diciendo buenos días.

    Siempre ha sido muy activa por los otros, con mucha conciencia social.

    De niña aprendió a bordar en un reformatorio franquista, después bordó para hacer regalos a sus conocidos y cuando fue mayor, enseñó voluntariamente a otra gente a bordar.

    La muerte de A.E. el pasado verano de 2023 vino justo después de un ataque de corazón que la dejó muy afectada. Pocos días más tarde, la encontraron en una butaca descansando para siempre. “¿Quizás no quería vivir más en aquel estado? Lo que está claro es que ella no quería depender de nadie, y su sensación es que ya había vivido todo lo que tenía que vivir.”

Anterior
Anterior

BÁRBARA

Siguiente
Siguiente

RAFAELA