H I S T O R I A 001

MARÍA


  • La història de tres generacions

    La Maria, la filla, va ser la primera que, en assabentar-se del projecte a través d'una amiga comuna, va voler donar-me totes les peces que guardava. Quan vaig arribar a casa seva em vaig trobar amb tres bosses gegants plenes de llençols, estovalles, cobertors... brodades per la seva mare, Maria Antònia Puig (MAP) i la seva àvia, Maria Genebat (MG). Filles de la Cerdanya.

    La Maria, l'àvia, va néixer el 1909 a Prats i Sansor. Era de pagès i quan es va casar va passar a portar una altra casa de pagès a Puigcerdà on només vivien homes. Tota la càrrega de la casa va caure sobre ella: fer el menjar, cuidar-se de l'hort, fer mel, netejar, cosir, brodar... Entre tota aquella feinada, amb 37 anys es va convertir en mare de la Maria i poc temps després va tenir una segona filla que, en un accident malaurat va perdre la vida amb poc més de dos anyets. No se'n va refer mai més d'aquella pèrdua.

    Era una dona amb molt caràcter i estava enfadada amb la vida.

    La Maria, la mare, es deia, en realitat, Maria Antònia, i li deien Antònia. Va créixer sent filla única d'una mare i un pare que havien perdut una filla. L'ambient era trist, però ningú no ho explicava, "de les desgràcies, abans, no se'n parlava".

    Però es va casar i va muntar un negoci d'hostaleria amb el seu home, que avui regenta el seu fill. Ella portava el menjador, saludava i atenia els clients, als fogons, el seu home. Era una dona valenta, decidida i lluitadora.

    La Maria, la filla, és la que ens parla de la seva mare i la seva àvia. Té bons records de la seva infància. Vivien totes juntes a un pis a Puigcerdà, i la seva àvia va ser qui els va criar a ella i al seu germà mentre la seva mare i el seu pare treballaven. Mare soltera per tractament que durant un postpart difícil va haver de fer-se càrrec del seu fill i de la seva mare, que va morir poc després de batejar el seu net, el passat 2023 amb tot just 76 anys.

    Quant als brodats, la Maria m’explica que l'àvia va aprendre a brodar a l'escola i li agradava molt. La mare, tot i que no era una dona rebel, mirava amb ràbia totes les "labores" que va fer obligada a l'escola i deia: "i ara això, què? De què ha servit? Hauria sigut molt més bonic dedicar totes aquestes hores a sortir." I a la filla, la que ens parla, mai li han agradat les labors.

  • La historia de tres generaciones

    María, la hija, fue la primera que, al enterarse del proyecto a través de una amiga común, quiso darme todas las piezas que guardaba. Cuando llegué a su casa me encontré con tres bolsas gigantes llenas de sábanas, manteles, colchas... bordadas por su madre, Maria Antònia Puig (MAP) y su abuela, Maria Genebat (MG). Hijas de la Cerdaña.

    María, la abuela, nació el 1909 en Prats i Sansor. “Era de pagès” y cuando se casó pasó a llevar otra “casa de pagès” en Puigcerdá donde solo vivían hombres. Toda la carga de la casa cayó sobre ella: hacer la comida, encargarse del huerto, hacer miel, limpiar, coser, bordar... Entre todo aquel trabajo, con 37 años se convirtió en madre de María y poco tiempo después tuvo una segunda hija que, en un accidente desafortunado, perdió la vida con poco más de dos años. No se rehizo nunca más de aquella pérdida. Era una mujer con mucho carácter y estaba enfadada con la vida.

    María, la madre, se llamaba, en realidad, Maria Antònia, y la llamaban Antònia. Creció siendo hija única de una madre y un padre que habían perdido una hija. El ambiente era triste, pero nadie lo explicaba, "de las desgracias, antes, no se hablaba".

    Pero se casó y montó un negocio de hostelería con su pareja, que hoy regenta su hijo. Ella llevaba el comedor, saludaba y atendía a los clientes, en los fogones, su pareja. Era una mujer valiente, decidida y luchadora.

    María, la hija, es la que nos habla de su madre y su abuela. Tiene buenos recuerdos de su infancia. Vivían todas juntas en un piso en Puigcerdá, y su abuela fue quién las crió a ella y a su hermano mientras su madre y su padre trabajaban. Madre soltera por tratamiento que durante un posparto difícil tuvo que hacerse cargo de su hijo y de su madre, que murió al poco de bautizar su nieto, el pasado 2023 con apenas 76 años.

    En cuanto a los bordados, Maria me cuenta que su abuela aprendió a bordar en la escuela y le gustaba mucho. La madre, a pesar de que no era una mujer rebelde, miraba con rabia todas las labores que hizo obligada en la escuela y decía: "¿y ahora esto, qué?,¿De que ha servido? Habría sido mucho más bonito dedicar todas estas horas a salir." Y a la hija, la que nos habla, nunca le han gustado las labores.

Siguiente
Siguiente

BÁRBARA