H I S T O R I A 006

M.V.


  • El 1987 va brodar aquestes estovalles: "Per fer aquest punt de creu vaig trigar 2 o 3 anys, el feia a ratos, sense bastidor"
    La M.V. va néixer i créixer a Mollet. La seva mare, que treballava a la fàbrica de teixits de Can Mulà, va parir a casa dues nenes, amb unes tisores a sota el coixí perquè donava bona sort. Era 1940.

    M'explica que la seva infància va ser molt bonica, i mentre m'ensenya tot el seu aixovar, troba també el del seu marit, que ja no hi és.

    "Ens vam conèixer al ball". Abans treballaven de dilluns a dissabte i els dissabtes i diumenges les dones feien l'aixovar. L'única festa eren aquelles tardes de diumenge al ball. Ell sempre ballava amb la seva germana i "un bon dia, em va treure a mi i vaig pensar: "ah! pues sí que és simpàtic" i de tan simpàtic em vaig enamorar" .

    Per aquella època es festejava els dimecres, els dissabtes i els diumenges i era quan la venia a veure en bicicleta des de Santa Perpètua a Sant Fost.

    Es va casar amb 21 anys i va anar a viure a la casa de pagès on vivia ell, l'hereu, amb els seus pares i la seva iaia.

    Ella treballava pel Cinto, a una fabriqueta de teixits que hi havia a baix del poble. I ell la venia a buscar a la feina i pujaven tots dos "l'empredrat", "enamoradets i feliços i contents". Arribaven a casa i el seu sogre deia: "va, sopeu, que aquest xicot s'ha de despertar molt d'hora."

    Així que un bon dia, M.V, que ja tenia una filla d'un any i mig, va deixar sense hereu a aquella casa de pagès que ja no donava per viure. Li va dir: "jo vull marxar". I ell li va donar suport i mai es van renyir.

    A la casa que els pares de la M.V. es van fer a Mollet hi vivien ells i el seu germà solter, que es va posar malalt i al cap de 4 dies va morir de leucèmia. "Era fort i valent, "el machote", li deien.

    I va ser al garatge d'aquesta casa, un semi-sòtan, on es van fer la casa. Per ella era una torre "jo li deia: La Villa Sotano. Estava tan feliç!" Era tan petit que hi havia una estufa de "butano" a un raconet, a l'altra la nevera, a l'altre la tele i asseguts a taula arribaven a tot.

    Va tenir dues filles, i, com totes les dones, es va encarregar de fer-les créixer sola. "Ell no se'n cuidava, per aquella època els homes no sabien ni canviar un bolquer". La M.V. anava a treballar a les 5 del matí i tornava a les 8 per arreglar a les nenes i portar-les a l'escola. I després anava novament a treballar i tornava per passar a buscar les nenes. La seva mare, que vivia al pis de dalt, es quedava amb les nenes les estonetes que ella estava treballant.

    El 1971, a prop de la casa de pagès, es van construir la casa nova, que tenia molta llum, però per ella "La Villa Sotano va ser el meu "estrenu", el meu paradís."

    Ara, M.V., és una dona de vuitanta-tres anys amb una energia inesgotable, que fa gimnàstica i es tira a terra a jugar amb les seves besnetes.

  • En 1987 bordó este mantel: "Para hacer este punto de cruz tardé 2 o 3 años, lo hacía a ratos, sin bastidor".

    M.V. nació y creció en Mollet. Su madre, que trabajaba en la fábrica de tejidos de Can Mulà, parió en casa dos niñas, con unas tijeras debajo la almohada porque daba buena suerte. Era 1940.

    Me explica que su infancia fue muy bonita, y mientras me enseña todo su ajuar, encuentra también el de su marido, que ya no está.

    "Nos conocimos en el baile". Antes trabajaban de lunes a sábado y los sábados y domingos las mujeres hacían el ajuar. La única fiesta eran aquellas tardes de domingo en el baile. Él siempre bailaba con su hermana y "un buen día, me sacó a mí y pensé: "ah! púas sí que es simpático" y de tan simpático me enamoré" .

    Se casó con 21 años y fue a vivir a “la casa de pagès” donde vivía él con sus padres y su abuela.

    Ella trabajaba para Cinto, en una pequeña fábrica de tejidos que había al final del pueblo. Y él la venía a buscar al trabajo y subían los dos "l’empredrat", "enamorados y felices y contentos". Llegaban a casa y su suegro decía: "va, cenad, que este chico se tiene que despertar muy temprano."

    Así que un buen día, M.V, que ya tenía una hija de un año y medio, dejó sin heredero a aquella “casa de pagès” que ya no daba para vivir. Le dijo: "yo quiero irme". Y él la apoyó y nunca se riñeron.

    En la casa que los padres de M.V. se hicieron en Mollet vivían ellos y su hermano soltero, que se puso enfermo y a los 4 días murió de leucemia. "Era fuerte y valiente, "el machote", le decían.

    Y fue en el garaje de esta, un semisótano, donde se hicieron la casa. Para ella era una torre "yo le llamaba: La Villa Sotano. Estaba tan feliz!" Era tan pequeño que había una estufa de butano en un rinconcito, en el otro la nevera, en el otro la tele y sentados en la mesa llegaban a todo.

    Tuvo dos hijas, y, como todas las mujeres, se encargó de hacerlas crecer sola. "Él no se hacía cargo, por aquella época los hombres no sabían ni cambiar un pañal". M.V. iba a trabajar a las 5 de la mañana y volvía a las 8 para preparar a las niñas y llevarlas a la escuela. Y después iba nuevamente a trabajar y volvía para pasar a recoger a las niñas. Su madre, que vivía en el piso de arriba, se quedaba con las niñas los ratitos que ella estaba trabajando.

    El 1971, cerca de “la casa de pagès”, se construyeron la casa nueva, que tenía mucha luz, pero para ella "La Villa Sotano fue mi estreno, mi paraíso."

    Ahora, M.V., es una mujer de ochenta y tres años con una energía inagotable, que hace gimnasia y se tira al suelo a jugar con sus bisnietas.

Anterior
Anterior

CARMEN

Siguiente
Siguiente

Agustina